La motivació és el motor de l’educació. Un infant que no està motivat és com un colador, tot el que es diu a l’aula o es treballa s’escapa. En canvi un infant motivat està actiu i s’implica per descobrir, provar, fer, experimentar, saber, buscar, pensar … les seves capacitat són il·limitades.

Com a mestre/a no pots entrar dins el cervell dels teus alumnes i posar-hi tot el que els vols ensenyar. Ells han de voler aprendre i només si estan motivats ho faran.

Quina és la realitat que ens trobem a les nostres aules?

Els alumnes d’avui estan desmotivats. No parlem d’un infant o dos per aula, parlem d’un gran percentatge d’alumnat que rebutja l’escola, el que allà s’hi fa i com es fa. Com ells mateixos diuen”van a l’escola perquè els toca i pels amics”.

Aquesta realitat és molt preocupant i a mi personalment m’entristeix, em desespera i m’esgota. Percebo pessimisme, menyspreu, tristor, buidor…. A moltes escoles es respira un ambient generalitzat de desànim, immobilisme i bloqueig.

L’escola està desbordada pels canvis socials actuals i cal que s’adapti i es reinventi per poder evolucionar. És necessari que fem urgentment alguna cosa per canviar aquesta situació.

Com pots motivar els teus alumnes?

Et proposo algunes estratègies per aconseguir-ho:

• Escolta’ls. Descobriràs el que els interessa, els seus dubtes, inquietuds, pors …  els entendràs, connectaràs i sabràs aprofitar aquests coneixements perquè s’impliquin en el seu procés d’aprenentatge. Del que diuen en pots aprendre i descobriràs que t’enriqueix molt.
• Explica’ls la finalitat del que treballen. Cal que trobin sentit al que estan aprenent a l’escola i siguin ells els que realment s’hi vulguin implicar i en vulguin saber més.
• Implica’ls en el propi procés d’aprenentatge. No ets un simple transmissor d’informació sinó que has de guiar i acompanyar els infants en el seu creixement. Cal que ells tinguin un paper actiu i conjuntament amb tu descobreixin i aprenguin infinitat de coses.
• Adopta una actitud positiva. Com parles amb els teus alumnes és important, utilitza preferentment expressions positives, somriu, fes bromes, demostra’ls que gaudeixes de la seva companyia i mostra’t proper/a a ells. Cal que connectis amb els teus alumnes i gaudiu de la companyia mútua.
• Potencia a l’aula un ambient de cohesió i cooperació. Treballa a l’aula els valors de l’amistat, la solidaritat, la diversitat, el respecte… per tal d’implicar els infants de manera que tinguin ganes de participar i interaccionar amb els companys, que se sentin un element imprescindible del grup.
• Aplica metodologies diverses a l’aula. Com a mestre/a has de ser creatiu i intentar sorprendre i motivar els alumnes oferint-los sessions variades, dinàmiques i que despertin l’interès i curiositat dels infants.
• Potencia l’autonomia i creixement dels alumnes presentant-los petits reptes i animant-los a autosuperar-se i descobrir contínuament coneixements nous.
• Intenta sorprendre els teus alumnes. Que cada dia hi hagi alguna sorpresa inesperada que els faci gaudir i tenir ganes d’anar a l’escola: un joc, un curt, una cançó, una sorpresa…

Què és el que no has de fer?

A vegades, i sense ser-ne conscient, pots dir o fer coses que desmotivin els teus alumnes. Cal estar alerta i intentar evitar que aquests errors es donin. Aquests són alguns exemples:

• Tallar les ales als alumnes amb frases com: “Això no toca que ja ho treballaràs més endavant”, “Això ho fas així perquè ho dic jo”, “No ho saps fer deixa-ho estar”… Aquestes frases limiten la curiositat dels infants i censuren les seves ganes de saber i descobrir.
• Desmotivar els alumnes amb activitats avorrides i repetitives. Quan un alumne està avorrit deixa d’escoltar i és impossible que aprengui res del que s’està treballant a l’aula.
• Realitzar classes poc dinàmiques. Treballar sempre amb la mateixa dinàmica és repetitiu i monòton. No centris sempre les teves classes en fer treball individual i exclusivament amb fitxes o llibres.
• Exigir als alumnes els mateixos resultats i ritmes d’aprenentatge. Aquesta exigència provoca que molts infants es desmotivin, se sentin pressionats i visquin l’escolaritat com un problema.
• Marcar uns horaris molt rígids que estréssin els infants, per exemple les sessions de mitja hora són tant curtes que és molt difícil poder treballar.
• No permetre participar als alumnes. Fer classes en què el mestre es limita a traspassar la informació i els alumnes han d’estar callats, quiets i escoltant no és un bon sistema per aprendre. L’educació s’ha de basar en la comunicació bidireccional, hem d’oblidar les classes magistrals com a metodologia d’aprenentatge.
• Mostrar una actitud distant i freda amb els infants. Marcar que el mestre és qui ho sap tot i els alumnes no saben res fa que hi hagi una frontera que dificulta la comunicació i bona relació entre mestre i alumne/a. És indispensable que hi hagi complicitat perquè es doni un bon procés d’aprenentatge.
• Basar tot l’aprenentatge en exàmens i avaluacions. L’avaluació ens serveix per regular i fer seguiment del procés d’aprenentatge dels alumnes, no és un fi, és només una eina.

Perquè els alumnes estan desmotivats?

Segurament per una barreja de molts factors:

• L’escola cal que faci molts canvis i s’adapti a la societat del segle XXI. Hem posat noves tecnologies a les aules però no hem canviat la manera d’impartir les classes. Seguim regits a un currículum que ens marca un camí que a la vegada ens limita. Vivim en la societat de la comunicació i la informació i l’escola d’avui ha d’estar en aquesta línia. Cal que canviem les metodologies d’ensenyament-aprenentatge, el que volem ensenyar i el rol del mestre/a.
• Els mestres estan desmotivats per diversos motius: pressió per part d’ensenyament amb les proves de competències bàsiques, degradament social de la figura del mestre/a, reducció del salari, mestres amb gran mobilitat d’escoles o pel contrari mestres massa acomodats, augment de les ràtios, alumnes amb gran diversitat de problemàtiques emocionals, familiars i econòmiques…
• Els alumnes dubten de la utilitat d’anar a l’escola ja que no veuen com a significatiu el que allà treballen. Ells mateixos senten que el que fan a l’escola està antiquat i qüestionen el que allà es fa: memoritzar les taules de multiplicar si tenim les calculadores, obsessionar-nos amb les faltes d’ortografia si tenim els correctors, aprendre els mapes de memòria si tenim el Google Maps i un llarg etcètera.

Conclusió.

Actualment ens trobem que una gran part dels nostres alumnes vénen a l’escola, com diríem col·loquialment “a escalfar la cadira”. Aquesta gran part d’alumnes es mostren desmotivats i reneguen totalment del que es fa a l’escola. Aquest fet és molt preocupant ja que no parlem d’una minoria sinó que és una xifra significativa que cal tenir en compte.

Els alumnes han de voler anar a l’escola, han de sentir que l’escola els fa lliures i els obre portes en lloc de sentir-se empresonats.

En la societat actual en què vivim cal que ens replantegem els objectius educatius. Actualment no parlem de transmetre uns coneixements sinó que parlem d’educar alumnes que siguin autònoms i capaços de moure’s en la societat, que sàpiguen aprendre contínuament i cercar i processar l’allau d’informació que els arriba a través de la xarxa.

És el moment de parar i reflexionar en l’escola que tenim, de fer canvis i adaptar-nos al moment social en què vivim. Construïm una nova escola, l’escola del segle XXI, en què els alumnes s’impliquin en el seu procés d’aprenentatge. Fem-los autònoms, aliem-nos amb les noves tecnologies, gaudim d’ensenyar i compartir amb els nostres alumnes el plaer de descobrir i aprendre.

Tu ets important, pots fer molt per millorar l’escola. Inverteix energies en motivar els teus alumnes i els resultats et sorprendran.

Font: natibergada.cat