El 1951, el reconegut psicòleg nord-americà Solomon Asch va anar a un institut per fer una prova de visió. Almenys això és el que els va dir als 123 joves voluntaris que van participar -sense saber-ho- en un experiment sobre la conducta humana en un entorn social. L’experiment era molt simple. En una classe d’un col·legi es va ajuntar a un grup de set alumnes, els quals estaven conxorxats amb Asch. Mentrestant, un octau estudiant entrava a la sala creient que la resta de xavals participaven en la mateixa prova de visió que ell.

Fent-se passar per oculista, Asch els mostrava tres línies verticals de diferents longituds, dibuixades al costat d’una quarta línia. D’esquerra a dreta, la primera i la quarta mesuraven exactament el mateix. Llavors Asch els demanava que diguessin en veu alta quina d’entre les tres línies verticals era igual a l’altra dibuixada just al costat. I el organitzava de tal manera que l’alumne que feia de cobai de l’experiment sempre respongués en últim lloc, havent escoltat l’opinió de la resta de companys.

“La conformitat és el procés per mitjà del qual els membres d’un grup social canvien els seus pensaments, decisions i comportaments per encaixar amb l’opinió de la majoria”  (Solomon Asch)

La resposta era tan òbvia i senzilla que gairebé no hi havia lloc per a l’error. No obstant això, els set estudiants conxorxats amb Asch responien un per un la mateixa resposta incorrecta. Per dissimular una mica, es posaven d’acord perquè un o dos donessin una altra resposta, també errònia. Aquest exercici es va repetir 18 vegades per cada un dels 123 voluntaris que van participar en l’experiment. A tots ells se’ls va fer comparar les mateixes quatre línies verticals, posades en diferent ordre.

Cal assenyalar que només un 25% dels participants va mantenir el seu criteri totes les vegades que els van preguntar; la resta es va deixar influir i arrossegar almenys en una ocasió per la visió dels altres. Tant és així, que els alumnes cobais respondre incorrectament més d’un terç de les vegades per no anar en contra de la majoria. Un cop finalitzat l’experiment, els 123 alumnes voluntaris van reconèixer que “distingien perfectament quina línia era la correcta, però que no ho havien dit en veu alta per por a equivocar-, al ridícul o ser l’element discordant del grup”.

A dia d’avui, aquest estudi segueix fascinant a les noves generacions d’investigadors de la conducta humana. La conclusió és unànime: estem molt més condicionats del que creiem. Per a molts, la pressió de la societat segueix sent un obstacle insalvable. El mateix Asch es va sorprendre al veure el molt que s’equivocava en afirmar que els éssers humans som lliures per decidir el nostre propi camí en la vida.

Llegir més: elPaís.com