“Enceneu els telèfons mòbils”. Quan aquesta sigui la primera frase que el professor digui als seus alumnes en entrar a la classe, en lloc que els apaguin, el canvi serà real. En el món actual plenament digitalitzat, l’entrada d’aquesta en l’educació ja no té marxa enrere. Molts recordaran que el mateix va passar fa dècades amb les calculadores. D’estar prohibides a classe, van passar a utilitzar-se per aprendre. Una vegada que el nen ja sap sumar, la seva utilitat per resoldre problemes més complexos és evident. Doncs el mateix passa amb la tecnologia que hi ha avui dia. Tots els suports (mòbils, tauletes, portàtils …) són útils per aprendre. I no només a l’aula. L’aprenentatge s’ha tornat ubic i la classe ha perdut el seu protagonisme. Aquesta és una de les tesis d’experts internacionals que estarà sobre la taula durant la XXIX Setmana Monogràfica de l’Educació de la Fundació Santillana, que arrenca demà a Madrid amb el títol Millorar l’educació: què pot aportar la tecnologia? Per escalfar motors, exposem les principals raons que estan portant a tot el món a utilitzar tot tipus de suports a classe:

– L’alumne porta tota la informació sobre. La mou, la intercanvia, la comparteix en xarxa, fora i dins de classe. D’aquesta manera, aprèn de manera intuïtiva, fins i tot sense ser-ne conscient. El mòbil és clau per als estudiants. “Arribarà un dia en què el professor digui als alumnes a l’inici de la classe: ‘Enceneu els mòbils’, en lloc de dir-los que els apaguin”, exposa d’una forma molt gràfica el director d’Educació de la Fundació Santillana, Mariano saboner. Fa temps ja es deia que el ratolí de l’ordinador s’havia convertit en la prolongació del braç de les noves generacions de nens i joves. Però ara ho és encara més el seu mòbil.

L’ús d’apps educatives com a complement dels temaris comença a ser una realitat. El sector calcula que existeixen més de 80.000

– La classe ja no és l’únic lloc on s’aprèn. L’ús d’appseducativas com a complement dels temaris comença a ser una realitat. I les iniciatives d’emprenedors per crear-són cada vegada més nombroses. El sector calcula que en l’actualitat hi ha més de 80.000 apps educatives. Són gratuïtes i ajuden que augmenti la motivació de l’alumne. Molts docents i experts insisteixen en la seva utilitat a l’aula. Els continguts vénen de fora de l’aula i entren per la tecnologia a través dels mòbils o d’altres suports.

– El professor sap usar la tecnologia com l’alumne. “El tòpic que els alumnes usen més la tecnologia i estan més familiaritzats amb ella que els professors s’ha trencat”, recorda Jabonero. Aquesta premissa que es repetia fins la sacietat fa anys ja no és certa. Tothom fa servir la tecnologia en seva vida quotidiana i professional, sigui per enviar correus, navegar, jugar, escoltar música o, sí, alguns fins i tot per a ensenyar. I ja sense esmentar que molts dels professors que exerceixen ara a l’educació no universitària pertanyen ja a generacions que van néixer en l’era tecnològica.

El tòpic de que “els alumnes fan servir més la tecnologia i estan més familiaritzats amb ella que els professors” s’ha trencat

– La transformació de l’educació amb la tecnologia té tres potes: els recursos digitals amb els quals es dota a l’aula i als alumnes (des de les pissarres digitals als ordinadors), el seguiment del professorat i un currículum digitalitzat. I els recursos ja no són l’assignatura pendent, ressalten els experts. De fet, el 85% dels centres de secundària dels països de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ja en 2012 estava dotat d’ordinadors de taula; el 41%, de portàtils, i el 11%, de tablets, segons dades d’aquesta organització. Els següents passos són estendre el currículum digitalitzat, així com el seguiment i suport del professorat en l’ensenyament amb aquests materials.

– Els professors ja no van a cursets perquè els ensenyin a utilitzar la tecnologia. No són la solució. Està més que comprovat. Avui dia el seguiment del docent ja es fa per experts en tecnologia en els propis centres, explica Jabonero. Se’ls dóna suport sobre el terreny en l’ús de totes les eines que integren el currículum digitalitzat (que té múltiples recursos, com il·lustracions animades, vídeos, visites virtuals, fòrums …). Molts experts posen com a exemple de la importància d’aquest suport el cas d’Uruguai. Informatitzar tots els centres, però no va dotar als docents d’eines per a usar aquests nous recursos. La conclusió va ser que van baixar els resultats dels alumnes, segons es va veure en els resultats que van obtenir en l’avaluació internacional del programa PISA, de l’OCDE.

El 85% dels centres de secundària dels països de l’OCDE ja en 2012 estaven dotades d’ordinadors de taula; el 41%; de portàtils i el 11% de tablets

– La despesa pública en tecnologia creix en els països més avançats, tot i que baixa la despesa en educació. Països com els Estats Units o Anglaterra han seguit aquesta línia en plena crisi. Però no sempre la inversió en tecnologia per a l’educació s’ha traduït en una millora dels resultats dels estudiants. De fet, alguns dels països que menys inverteixen en ella (com Finlàndia, el Japó o Corea del Sud) surten als primers llocs de les proves Pisa de l’OCDE, de la mateixa manera que altres que, per contra, inverteixen molt en ella (com Singapur, els Països Baixos o Estònia).

– En els últims anys, s’ha creat la figura del “Coordinador Tec” en els centres. Precisament per la raó anterior. Per a facilitar la seva bona utilització per tal que es tradueixi en un millor i més eficaç sistema d’aprenentatge per als alumnes. Nombrosos centres espanyols ja compten amb ells. El “coordinador Tec” és el responsable i supervisor d’ús de la tecnologia a les aules. Fa un seguiment del professorat i de la seva adaptació del currículum del centre.

Font: El País