Una amiga em va comentar fa uns dies que la seva filla, de nom\u00e9s cinc anys d’edat, li havia sorpr\u00e8s amb aquest comentari mentre la portava a un aniversari. Asseguda a la seva cadireta, en els seients del darrere del cotxe, la petita es mostrava angoixada i desconcertada. No \u00e9s la primera mare que em comenta alguna cosa semblant, per\u00f2 en aquest cas resulta especialment significatiu el fet que la nena consider\u00e9s que els pensaments li arribaven de fora.<\/p>\n
No es tracta de l’argument d’una pel\u00b7l\u00edcula de ficci\u00f3, a l’estil de La invasi\u00f3 dels ultracossos, ni tampoc \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia en aquest cas d’alguna malaltia mental, o una situaci\u00f3 puntual i passatgera. Despr\u00e9s de descartar tot el descartable amb el psic\u00f2leg, la conclusi\u00f3 no es va fer esperar: es tracta sens dubte d’una altra nena m\u00e9s aconseguida pel que anomenem sobreestimulaci\u00f3. El 1997, fa ja divuit anys, vaig publicar un llibre sobre el consum de drogues de s\u00edntesi entre els adolescents, en qu\u00e8 feia refer\u00e8ncia exactament a aquesta situaci\u00f3. Sense cap dubte ens trobem davant la generaci\u00f3 m\u00e9s sobreestimulada de tota la hist\u00f2ria de la Humanitat. Fins fa tot just 50 anys els est\u00edmuls que reb\u00edem de l’exterior eren molt limitats i moderats en relaci\u00f3 als que rebem avui dia. Es tractava fonamentalment d’est\u00edmuls procedents del nostre entorn immediat, fam\u00edlia, amics, i les poques hores a la setmana que pod\u00edem passar veient un canal de televisi\u00f3 en blanc i negre, o escoltant algun programa de r\u00e0dio.<\/p>\n
Avui, qualsevol nen de deu anys del nostre entorn, ha rebut molt\u00edssima m\u00e9s informaci\u00f3 que qualsevol altre homo sapiens dels que han passat per aqu\u00ed en els \u00faltims 40.000 anys. Ha vist imatges de tiranosaures corrent per un bosc, quan fins fa un segle ni tan sols sab\u00edem de la seva exist\u00e8ncia. Imatges de peixos abissals, animals i insectes de qualsevol punt de la terra, v\u00eddeos gravats en la superf\u00edcie de Mart per un robot, seq\u00fc\u00e8ncies reals sobre el cor bombejant sang o limf\u00f2cits fent la seva feina en el nostre sistema immunol\u00f2gic. Coses amb les que cap savi de l’antiguitat es va atrevir a somiar, i un volum d’informaci\u00f3 molt dif\u00edcil de manejar. Est\u00edmuls dirigits a tots els seus sentits: sintetitzadors, sons i ritmes mai abans escoltats, aliments procedents dels cinc continents, xiclets que els primers minuts saben a maracuj\u00e0 i despr\u00e9s a fruits silvestres del bosc australi\u00e0 … \u00bfS’han parat a comptar els tipus de cereals que hi ha a les prestatgeries dels supermercats? \u00bfI els iogurts?<\/p>\n
Per\u00f2 aquests nens no reben nom\u00e9s els est\u00edmuls del seu entorn habitual, sin\u00f3 que en moltes ocasions ens entestem a “enriquir-” i omplir absolutament tot el seu temps amb m\u00e9s activitats. Un temps lliure absolutament copat, que es combina amb histri\u00f2niques s\u00e8ries de dibuixos animats, estridents partides de videojocs en 3D i tot tipus d’aplicacions per omplir els seus m\u00f2bils, tauletes i caps.<\/p>\n
Ja fa uns anys que diferents experts, com els del grup de recerca sobreNeuroplasticidad i Aprenentatge de la Universitat de Granada (UGR), van advertir sobre com l’estimulaci\u00f3 primerenca podia influir en el proc\u00e9s d’aprenentatge. La psicobi\u00f3loga Miracles Gall, assenyalava que: “L’entrenament en tasques massa complexes, abans que el sistema estigui preparat per dur-les a terme, pot produir defici\u00e8ncies permanents en la capacitat d’aprenentatge al llarg de la vida”.<\/p>\n
El problema de la sobreestimulaci\u00f3 \u00e9s que, igual que fan les drogues de s\u00edntesi, provoca el que anomenem “toler\u00e0ncia”. \u00c9s a dir, l’organisme s’acostuma a rebre amb regularitat la seva dosi d’est\u00edmuls, fins que arriba un moment en qu\u00e8 tal dosi no el satisf\u00e0. Qu\u00e8 fa llavors? Doncs molt senzill: buscar una dosi m\u00e9s gran. Els nens que viuen aquest efecte es fan cada vegada menys sensibles als est\u00edmuls de l’entorn, i necessiten cada vegada m\u00e9s. Es tornen hiperactius, o es mostren desmotivats mentre la seva imaginaci\u00f3 i creativitat es van minvant. Els costa centrar-se molt temps en una mateixa activitat, i senten que els seus pensaments s’atropellen els uns als altres.<\/p>\n
NECESSITEM L’AVORRIMENT<\/p>\n
Pot semblar una mica paradoxal, per\u00f2 necessitem m\u00e9s que mai que els nens i nenes tinguin temps per avorrir. Necessitem que tinguin temps tots els dies per dur a terme activitats que no estiguin pr\u00e8viament estructurades, organitzades i controlades per normes r\u00edgides i preestablertes. Cal que tinguin l’oportunitat de crear les seves pr\u00f2pies estructures, normes i par\u00e0metres. Crec que els adults que no s\u00f3n capa\u00e7os d’innovar, d’adaptar-, canviar o evolucionar i aportar alguna cosa a la vida dels que els envolten, s\u00f3n sovint nens privats de la possibilitat de crear i experimentar. Cal tenir la possibilitat d’explorar, i tamb\u00e9 la possibilitat d’equivocar-se.<\/p>\n
Definiria l’avorriment com l’abs\u00e8ncia de motivaci\u00f3 que inciti a l’acci\u00f3 f\u00edsica o mental. Aix\u00ed doncs, si un nen s’avorreix i vol actuar haur\u00e0 d’acabar trobant o creant les seves pr\u00f2pies motivacions. Tindr\u00e0 en definitiva que automotivar. I no tinguin cap dubte que ho far\u00e0. Un nen o una nena en un parc, amb un palet, sorra i un parell de pedres crear\u00e0 tot un m\u00f3n. Assegut davant d’una taula i amb una caixa plena de pinces d’estendre la roba, organitzar\u00e0 una cursa de cotxes, desenvolupar\u00e0 una batalla o realitzar\u00e0 algun tipus de construcci\u00f3. Un full en blanc, un llapis i diversos retoladors donaran lloc a tot tipus de creacions …<\/p>\n
Els nens i nenes d’avui, m\u00e9s que mai, necessiten disposar de temps no estructurat i dirigit pels seus majors. La sobreestimulaci\u00f3, la constant motivaci\u00f3 externa i l’encadenament continu de tasques i activitats programades els saturen, aclaparen i ofeguen la seva necessitat de crear.<\/p>\n
Resumiria meus principals recomanacions en el seg\u00fcent dec\u00e0leg:<\/p>\n
1. Procureu que els \u00a0fills \/ es disposin amb freq\u00fc\u00e8ncia de temps no estructurat. ‘Veritable temps lliure!’
\n2. Redu\u00efu les activitats extraescolars al m\u00ednim que consideri necessari. Prioritzeu i tingueu molt en compte aquelles que s\u00f3n iniciativa d’ells mateixos.
\n3. No us avanceu a les seves demandes, no cremi etapes massa aviat. Necessiten aturar-se i paladejar cada edat i cada etapa. \u00a0 \u00a0 \u00a0 Respecteu el seu ritme de maduraci\u00f3.
\n4. Interactueu i jugueu amb ells si us el demanen, per\u00f2 no organitzeu ni desenvolupeu les normes.
\n5. Controleu l’acc\u00e9s a internet i les noves tecnologies. No han d’esdevenir priorit\u00e0ries ni conformar el seu principal forma d’oci. \u00a0 6. Establiu horaris.
\n7. Distancieu l’\u00fas d’ordinadors, tablets o tel\u00e8fons m\u00f2bils de l’hora d’anar-se’n al llit. El somni \u00e9s fonamental, i el cervell necessita un temps per tornar a la normalitat despr\u00e9s dels est\u00edmuls rebuts durant l’\u00fas d’aquests aparells.
\n8. Superviseu les s\u00e8ries de dibuixos animats que veuen. Comproveu si \u00e9s vost\u00e8 capa\u00e7 de veure un cap\u00edtol i en quin estat es troba despr\u00e9s. Algunes generen un estat d’ansietat molt apreciable.
\n9. Els seus fills necessiten contacte amb la natura. El ritme que aquesta estableix actua com un veritable b\u00e0lsam. Necessiten tocar, olorar, sentir i experimentar en espais oberts i naturals.
\n10. Controleu els sorolls innecessaris. Si alg\u00fa vol veure la tele a casa, escoltar m\u00fasica o discutir, els altres no han de compartir necess\u00e0riament.<\/p>\n
Presteu tota l’atenci\u00f3 possible als seus comentaris, preguntes i observacions. Res del que diuen \u00e9s superficial, encara que al principi puguem no entendre el que estan intentant dir-nos.
\n(Aix\u00f2 no vol dir que la sobreestimulaci\u00f3 sigui la resposta a tots els casos similars. La meva intenci\u00f3 \u00e9s nom\u00e9s aportar recursos i idees als pares i mares que puguin sentir-se identificats).<\/p>\n