El 1951, el reconegut psic\u00f2leg nord-americ\u00e0 Solomon Asch va anar a un institut per fer una prova de visi\u00f3. Almenys aix\u00f2 \u00e9s el que els va dir als 123 joves voluntaris que van participar -sense saber-ho- en un experiment sobre la conducta humana en un entorn social. L’experiment era molt simple. En una classe d’un col\u00b7legi es va ajuntar a un grup de set alumnes, els quals estaven conxorxats amb Asch. Mentrestant, un octau estudiant entrava a la sala creient que la resta de xavals participaven en la mateixa prova de visi\u00f3 que ell.<\/p>\n
Fent-se passar per oculista, Asch els mostrava tres l\u00ednies verticals de diferents longituds, dibuixades al costat d’una quarta l\u00ednia. D’esquerra a dreta, la primera i la quarta mesuraven exactament el mateix. Llavors Asch els demanava que diguessin en veu alta quina d’entre les tres l\u00ednies verticals era igual a l’altra dibuixada just al costat. I el organitzava de tal manera que l’alumne que feia de cobai de l’experiment sempre respongu\u00e9s en \u00faltim lloc, havent escoltat l’opini\u00f3 de la resta de companys.<\/p>\n
“La conformitat \u00e9s el proc\u00e9s per mitj\u00e0 del qual els membres d’un grup social canvien els seus pensaments, decisions i comportaments per encaixar amb l’opini\u00f3 de la majoria” \u00a0(Solomon Asch)<\/p>\n
La resposta era tan \u00f2bvia i senzilla que gaireb\u00e9 no hi havia lloc per a l’error. No obstant aix\u00f2, els set estudiants conxorxats amb Asch responien un per un la mateixa resposta incorrecta. Per dissimular una mica, es posaven d’acord perqu\u00e8 un o dos donessin una altra resposta, tamb\u00e9 err\u00f2nia. Aquest exercici es va repetir 18 vegades per cada un dels 123 voluntaris que van participar en l’experiment. A tots ells se’ls va fer comparar les mateixes quatre l\u00ednies verticals, posades en diferent ordre.<\/p>\n
Cal assenyalar que nom\u00e9s un 25% dels participants va mantenir el seu criteri totes les vegades que els van preguntar; la resta es va deixar influir i arrossegar almenys en una ocasi\u00f3 per la visi\u00f3 dels altres. Tant \u00e9s aix\u00ed, que els alumnes cobais respondre incorrectament m\u00e9s d’un ter\u00e7 de les vegades per no anar en contra de la majoria. Un cop finalitzat l’experiment, els 123 alumnes voluntaris van recon\u00e8ixer que “distingien perfectament quina l\u00ednia era la correcta, per\u00f2 que no ho havien dit en veu alta per por a equivocar-, al rid\u00edcul o ser l’element discordant del grup”.<\/p>\n
A dia d’avui, aquest estudi segueix fascinant a les noves generacions d’investigadors de la conducta humana. La conclusi\u00f3 \u00e9s un\u00e0nime: estem molt m\u00e9s condicionats del que creiem. Per a molts, la pressi\u00f3 de la societat segueix sent un obstacle insalvable. El mateix Asch es va sorprendre al veure el molt que s’equivocava en afirmar que els \u00e9ssers humans som lliures per decidir el nostre propi cam\u00ed en la vida.<\/p>\n