La creativitat, l’assignatura pendent

La creativitat, l’assignatura pendent

Creativitat, un dels majors desafiaments i una de les grans esperances de tots els negocis per ajudar amb la seva cosina, la innovació, per aconseguir les metes de la companyia: fer créixer el negoci, exportació, portar al mercat nous productes, sortir de la precària situació que va causar la crisi … Estem cada vegada sabem que el futur de les nostres empreses depèn en gran mesura de la millora de la creativitat. Creativitat aplicada a través dels camps i practicada per tots els empleats. Però les coses no van com s’haurien de moure en aquesta direcció. Les dades d’una enquesta duta a terme per Getty Images iStock en Advertising Week 2013 a Nova York són significatives:

48% de pensament creatiu que els nivells de creativitat en la seva indústria s’han estancat o disminuït.
23% gasta menys de dues hores al dia per crear.
70% seria passar més temps a millorar la seva creativitat.
60% diu que en l’últim any va tenir idees creatives, que no va poder materialitzar causa de la falta de finançament, la manca de temps, o tots dos.
És cert: no hi ha diners per invertir, no hi ha temps per perdre, el suport a vegades no podem trobar en les esferes més altes; però també hi ha un altre problema: tant com es parla dels beneficis de la creativitat en molts casos encara realment no han estat internalitzats. És un problema d’educació.
Hem vist en un vídeo de TED revelant en què un escriptor coreà explica per què hem de començar a ser artistes … Immediatament! Com els nens, diu, tots som artistes. Però creixem i ens sentim obligats a socialitzar per integrar-se en el nostre entorn, per complir les normes, no per fer el que no hem de fer. I per cert que deixem de banda les habilitats innates que, en l’edat adulta, seria de gran utilitat, no només per fer art, sinó per ser creatiu. Si, com els nens, que havien deixat a crear com ens hagués agradat, si haguéssim estat educats en els principis bàsics més obertes, si haguéssim estat capaços de pensar, actuar i expressar-se sense traves … Tant de bo avui importar la manca de diners, manca de temps o la manca de suport? O podríem seguir creació malgrat tots els obstacles, perquè la creativitat s’incrusta en la nostra cultura i la nostra mentalitat? Kim Young-ha, escriptor coreà, creu que encara hi ha temps per arreglar l’embolic. Siguem artistes de nou.



Share :

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información

ACEPTAR
Aviso de cookies